5.VALORACIÓ ASSIGNATURA

En el pla docent d’aquesta assignatura, es contempla l’objectiu principal de reforçar els fonaments teòrics que tenen els estudiants sobre l’educació en contextos multiculturals i subministrar-los eines per actuar-hi des d’una òptica psicopedagògica amb el suport de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). A dies del final de l’avaluació continuada, puc afirmar que he assolit l’objectiu pretès pels consultors tot i que en alguns moments amb més o menys dificultats tecnològiques. Em considero una persona autodidacta en el camp tecnològic però sense la fal·lera que molts tenen vers l’ordenador, entorn multimèdia, etc...Tot i així, crec necessari el seu coneixement i el seu ús i, les dificultats sorgides, m’han ajudat a crear eines de resolució de conflictes tecnològics en certs moments...

La major part dels estudiants de la UOC en l’avaluació continuada, estem avesats a l’ordre i detall de cada PAC, des de la primera fins la última, cadascuna amb el seu material vinculat. En aquesta assignatura però, a l’haver de començar ja el primer dia amb la PAC4, els alumnes, es desconcerten ja que es trenquen els nostres esquemes...Fet imprescindible per a crear un entorn d’aprenentatge afavoridor!. A més, el caire transversal d’aquesta, aporta un recull increïble des de l’inici fins a la fi de l’assignatura tot revisant i constatant tant els nostres aprenentatges teòrics, pràctics com les emocions, sensacions, etc...

Per acabar, introdueixo la següent reflexió:

“ La tasca de construir processos cap a la interculturalitat i concretar la seva aplicació dins l’educació requereix no només una atenció docent sinó un compromís ampli. La interculturalitat no vindrà cap a nosaltres, tots nosaltres tenim la necessitat i la responsabilitat de buscar-la, de construir-la. Només així podem pensar en un país on la diversitat cultural és un element d’enriquiment mutu en el que la consciència, responsabilitat i acció ciutadana es dirigeixen a la construcció d’una societat vertaderament plural, equitativa, democràtica i justa”

4. VALORACIÓ DE RECURSOS PER A LA INTERCULTURALITAT

Tal com indica Florio, P. en el seu article, internet, és una gran xarxa en permanent i desmesurat creixement ja que dia a dia es publiquen nous llocs, blogs institucionals o personals, espais de col·laboració i comunicació amb diverses finalitats i temàtiques. Enmig d’aquest entreteixit, el procés de recerca i anàlisi de la informació adquireix una rellevant importància en l’àmbit educatiu però sobretot en la nostra tasca educativa actual i en la nostra futura intervenció com a psicopedagogs/es; ja que suposa la interrelació de criteris que donaran com a resultat trobar informació útil i adequada a les necessitats dels nostres alumnes per tal de contribuir al seu procés òptim d’ensenyament-aprenentatge (adaptant-la als objectius i continguts de l’etapa, del grup-classe, de les necessitats individuals -ACI o PTI-, etc...), a la nostra formació permanent per estar sempre al dia sobre les novetats educatives i socials actuals i poder oferir una tasca educativa adequada als nostres alumnes. És a dir, saber analitzar materials en ret és una competència professional necessària ja que va unida a la capacitat d’innovació en les pràctiques pedagògiques, un fet imprescindible en el panorama educatiu actual (absentisme, nouvinguts, desmotivació, etc...). El coneixement dels criteris de selecció, anàlisi i avaluació dels materials en ret és d’utilitat per als docents en la seva tasca d’ensenyament-aprenentatge com també pels alumnes en el seu procés d’aprenentatge.

D’altra banda, el fet d’haver creat un material en ret, la WQ, ha contribuït substancialment a la millora de la nostra preparació com a futurs psicopedagogs davant la necessitat educativa actual de la innovació de les pràctiques educatives davant del marc intercultural que defineix el nostre panorama educatiu actual. La WQ és una estratègia per tal d’aconseguir els objectius del currículum i proporcionar oportunitats d’aprenentatge als alumnes (tot evitant tecno-entreteniment); és una altra manera d’ensenyar i d’aprendre, una metodologia que estimula als destinataris i promou processos cognitius d’ordre superior. Tom March (March, 1998), explica alguns aspectes que configuren la seva rellevància i potencial educatiu: La seva motivació i autenticitat (despertar interès, usar recursos reals i donant sentit a l’esforç i resultat final evitant el didactisme que caracteritza els contextos escolars), desenvolupament cognitiu (d’ordre superior amb l’ajuda dels andamiatges cognitius (Wood, Bruner i Ross, 1976) –concepte relacionat amb la ZDP de Vigotsky- per tal que siguin els alumnes els protagonistes que adquireixen, processen i produeixen el coneixement amb l’ajuda i guia del professorat), aprenentatge cooperatiu (les WQ reforcen l’autoestima perquè promouen la cooperació i la col·laboració entre ells per tal de resoldre una tasca comú) i l’anàlisi de la interacció verbal (les millors tasques serien les que provoquessin interaccions verbals conceptuals, d’exploració i tutorials).

VALORACIÓ MATERIAL

La WQ escollida per a l’anàlisi es presenta amb el nom “Resolent Conflictes” i el motiu d’elecció d’aquesta i no una altra no és més que la similitud en la temàtica escollida amb la WQ creada pel nostre grup. La podem trobar a la següent adreça:

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=474&id_pagina=1

L’educació intercultural parteix actualment de polítiques globals dirigides a tot l’alumnat, que es caracteritzen per la preparació per viure en societats multiculturals, el respecte i la crítica de totes les cultures, el principi de l’intercanvi i la comunicació per sobre de la potenciació de diferències, i el rebuig actiu del racisme i la xenofòbia. La interacció i l’intercanvi entre les cultures les transforma i les modifica fins que apareix un nou “nosaltres”; és a dir, es parteix de la idea que la cultura és una realitat dinàmica i dialèctica. En conseqüència, l’educació intercultural busca preparar totes les persones per viure la multiculturalitat social i destaca les dimensions comunes que possibiliten l’entesa i la convivència enlloc de les diferències, tot respectant la diversitat cultural. És a dir, cal desenvolupar una cultura compartida que permeti conciliar interessos individuals i col·lectius presidida per valors i actituds que afavoreixen la igualtat i la cohesió social. Per tant, cal que als projectes educatius dels centres s’hi introdueixin els principis i els valors referits a l’educació intercultural i que la seva pràctica educativa tingui sempre present la diversitat d’orígens i de cultures del seu alumnat. A més, l’educació intercultural ha d’impregnar tota la comunitat educativa més enllà de la pràctica educativa que el professorat desplega a les aules. La WQ analitzada prepara el professorat d’una escola per tal d’atendre els conflictes entre els alumnes des d’una perspectiva intercultural i de cohesió basada en el respecte i el principi de l’intercanvi i la comunicació per tal que aparegui una nova cultura emergent entre l’alumnat que atén. És a dir, aquesta, persegueix l’objectiu de preparar el professorat per a suscitar l’entesa i la convivència entre els seus alumnes tot respectant la seva diversitat cultural. En aquesta WQ s’introdueixen alguns dels principis i valors de l’educació intercultural tot i que, per tal d’ésser un programa fort d’interculturalitat, caldria que aquesta anés dirigida o impliqués a tota la comunitat educativa de l’escola.

Una Webquest és una activitat d’investigació orientada en la que, una gran part (o la totalitat) de la informació amb la que els professors i alumnes interactuen, prové de recursos (entès en el context educatiu com la informació o eina per al tractament de la informació accessible per la xarxa) a la Web per tal d’aconseguir els objectius del currículum i proporcionar oportunitats d’aprenentatge interdisciplinar (Dodge, 1995) als alumnes (tot evitant tecno-entreteniment). És una altra manera d’ensenyar i d’aprendre, una metodologia que estimula als destinataris i promou processos cognitius d’ordre superior. Tom March (March, 1998), aporta les raons per les quals s’han d’utilitzar les WQ: La seva motivació i autenticitat (despertar interès, usar recursos reals i donar sentit a l’esforç i resultat final evitant el didactisme que caracteritza els contextos escolars), desenvolupament cognitiu (d’ordre superior amb l’ajuda dels andamiatges cognitius (Wood, Bruner i Ross, 1976) –concepte relacionat amb la ZDP de Vigotsky- per tal que siguin els alumnes els protagonistes que adquireixen, processen i produeixen el coneixement amb l’ajuda i guia del professorat), aprenentatge cooperatiu (les WQ reforcen l’autoestima perquè promouen la cooperació i la col·laboració entre ells per tal de resoldre una tasca comú) i l’anàlisi de la interacció verbal (les millors tasques serien les que provoquessin interaccions verbals conceptuals, d’exploració i tutorials). Per tal que la WQ compleixi la seva potencialitat educativa ha d’estar lligada a les activitats anteriors realitzades pels alumnes com amb les posteriors (aprenentatge significatiu: Ausubel) en la que la formació esdevé el motor de canvi en les pràctiques educatives i l’alumne esdevé el protagonista d’aquest canvi. Són activitats senzilles, interessants pels destinataris, fàcils d’adaptar a les seves necessitats i que produeixen resultats molt positius.

Per tal que aquesta WQ sigui significativa a nivell educatiu i intercultural, caldria assegurar la figura del docent i un marc de treball constructiu, col·laboratiu, conversacional, actiu, intencional, personalitzat i reflexiu (Jonassen, 1995). El seu potencial a nivell més general és adequat però no suficient ja que, tot i ésser interdisciplinar, motivadora i autèntica; hi ha una manca d’andamiatges significatius detallats i cronològics en el procés (així com una redacció del contingut dels apartats poc detallada i estructurada) per tal d’afavorir l’assoliment del seu objectiu terminal i el bon acompliment del treball cooperatiu i interacció verbal dels seus destinataris.