Acabada la segona PAC, la Webquest, i a punt d'iniciar amb la tercera PAC puc resumir l'experiència d'haver dissenyat la WQ com a positiva i enriquidora en quant a material didàvtic transversal per poder treballar, en un futur, qualsevol contingut curricular. La gran dificultat ha estat haver de treballar en un nou entorn...no pel seu funcionament en sí (que, sincerament, amb el tutorial a la mà, m'ha estat molt fàcil...) sinó per la dificultat de fer front als problemes sorgits amb els hipervincles; fet que, si ja hagués practicat anteriorment amb l'entorn, hauria pogut resoldre.
Els aspectes rellevants d'aquesta PAC han estat el fet d'adaptar un cas inicial, i treballat en l'anterior PAC, a una metodologia de treball innovadora com a suport de les unitats didàctiques. D'aquesta manera, la interculturalitat, esdevenia un eix transversal importantíssim a treballar ja que, la WQ és una eina que: Implica activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració,...), suposa una manera didàctica d'utilitzar internet (enfront la nova societat de la des-informacio), el docent només orienta el procés (enfront la figura del professor transmissor de coneixements), és fàcil d'adaptar a l'aula i senzilla de planificar, motiva els alumnes al basar-se en el treball col·laboratiu i/o cooperatiu i pel fet d'utilitzar recursos a la xarxa reals i coneguts i, per últim però no menys important, l'alumne és el protagonista del seu propi procés d'aprenentatge en el que construeix el seu coneixement apartir dels coneixements previs (Aprenentatge significatiu d'Ausubel i teoria constructivista).
A mode de resum, la metodologia de la WQ m'ha permès aprendre una nova manera d'orientar els processos d'emsenyament-aprenentatge en el qual es poden combinar els continguts curriculars (enfront la inadeuqació actual dels sistemes educatius, la desmotivació dels alumnes, l'absentisme i el fracàs escolar) amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula en una situació d'aprenentage de descobriment guiat.
Les expectatives inicials es basaven en el fet de saber utilitzar un entorn desconegut i poder obtenir un bon resultat tot i que, com quedava ben clar a les instruccions de la PAC, l'important era el contingut i no la "forma" (aspectes tècnics de la WQ); per aquest motiu, em vaig animar i endinsar en la confecció de la U.D enlloc d'encapficar-me en el nou entorn...Fruit de la meva experiència, m'atreviria a afirmar que, una unitat didàctica, és la part més petita del procés d'ensenyament-aprenentatge però la més important per poder assolir una educació de qualitat dels nostres alumnes. Per tant, saber confeccionar una U.D per tal de poder ser adaptada a qualsevol realitat educativa, és fonamental per a poder treballar en un futur la interculturalitat (o qualsevol aspecte del centre)...Tal com sempre hem sentit, no hi ha pràctica sense teoria però tampoc serveix de res la teoria sense una pràctica i, el que necessitarem en la nostra tasca docent, a més a més d'una bona base teòrica, serà: Capacitat per adpatar-nos a entorns educatius canviants, saber adaptar els continguts curriculars a aquestes realitats per tal que els alumnes adquireixin aprenentatges significatius que assegurin l'èxit de l'etapa en la que es troben...Dissenyar una WQ i una U.D ens apropen i preparen per a aquesta didàctica necessària.
La WQ dissenyada pel nostre grup, respondria a un nivell alt d'interculturalitat ja que parteix d'un compromís de la comunitat docent per tal de millorar la realitat de les seves aules. Caldria però, una conscientització a nivell nacional de la importància de l'ús d'eines com la que hem treballat com una manera de pa·liar la situació problemàtica educativa actual....enlloc de queixar-se dels alumnes, fet massa avessat a la nostra cultura docent...
Tots els professionals i teories defensen el treball en equip com una estartègia de treball fonamental...Ara bé, el fet d'haver de treballar amb gent desconeguda en un entorn virtual, "desvirtua" (al meu veure) el treball en equip i les seves potencialitats educatives...M'he trobat amb què la feina ha estat repartida d'una manera desigual per necessitat ja que sempre hi ha qui té altres PAC, problemes de connexió, de salut, personals....No es tracta de ser egoïsta però cal saber què suposa una feina en grup a la UOC...Cal tenir molt clar la responsabilitat vers els/les companyes...Davant aquestes situacions he optat (tal com he fet sempre) per anar-ho fent tot per tal d'accelerar la feina ja que els dies acabaven i la feina no avançava. Recordem, a més, els estils de treball cooperatiu: L'autoritari, el "deixo fer", el democràtic,...Un apunt, si ja és difícil, que els docents s'entenguin en els centres de treball...virtualment es desvirtuen elements comunicatius crucials...Per acabar, comentar la impotència de no poder rebre resposta de les companyes a un misstage d'ajuda...els hipervincles (altre cop...)...i, degut a això, no poder entregar la UD dissenyada a nivell complert ja que vaig haver-ne de suprimir molts que també havien estat treballats i eren rellevants...Potser sóc massa exigent amb mi mateixa, massa perfecconista...però quan faig una cosa, m'agrada fer-la el millor possible...afany de superació personal, si en diem d'alguna manera.
Fins aquí, la meva humil aportació.
Els aspectes rellevants d'aquesta PAC han estat el fet d'adaptar un cas inicial, i treballat en l'anterior PAC, a una metodologia de treball innovadora com a suport de les unitats didàctiques. D'aquesta manera, la interculturalitat, esdevenia un eix transversal importantíssim a treballar ja que, la WQ és una eina que: Implica activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració,...), suposa una manera didàctica d'utilitzar internet (enfront la nova societat de la des-informacio), el docent només orienta el procés (enfront la figura del professor transmissor de coneixements), és fàcil d'adaptar a l'aula i senzilla de planificar, motiva els alumnes al basar-se en el treball col·laboratiu i/o cooperatiu i pel fet d'utilitzar recursos a la xarxa reals i coneguts i, per últim però no menys important, l'alumne és el protagonista del seu propi procés d'aprenentatge en el que construeix el seu coneixement apartir dels coneixements previs (Aprenentatge significatiu d'Ausubel i teoria constructivista).
A mode de resum, la metodologia de la WQ m'ha permès aprendre una nova manera d'orientar els processos d'emsenyament-aprenentatge en el qual es poden combinar els continguts curriculars (enfront la inadeuqació actual dels sistemes educatius, la desmotivació dels alumnes, l'absentisme i el fracàs escolar) amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula en una situació d'aprenentage de descobriment guiat.
Les expectatives inicials es basaven en el fet de saber utilitzar un entorn desconegut i poder obtenir un bon resultat tot i que, com quedava ben clar a les instruccions de la PAC, l'important era el contingut i no la "forma" (aspectes tècnics de la WQ); per aquest motiu, em vaig animar i endinsar en la confecció de la U.D enlloc d'encapficar-me en el nou entorn...Fruit de la meva experiència, m'atreviria a afirmar que, una unitat didàctica, és la part més petita del procés d'ensenyament-aprenentatge però la més important per poder assolir una educació de qualitat dels nostres alumnes. Per tant, saber confeccionar una U.D per tal de poder ser adaptada a qualsevol realitat educativa, és fonamental per a poder treballar en un futur la interculturalitat (o qualsevol aspecte del centre)...Tal com sempre hem sentit, no hi ha pràctica sense teoria però tampoc serveix de res la teoria sense una pràctica i, el que necessitarem en la nostra tasca docent, a més a més d'una bona base teòrica, serà: Capacitat per adpatar-nos a entorns educatius canviants, saber adaptar els continguts curriculars a aquestes realitats per tal que els alumnes adquireixin aprenentatges significatius que assegurin l'èxit de l'etapa en la que es troben...Dissenyar una WQ i una U.D ens apropen i preparen per a aquesta didàctica necessària.
La WQ dissenyada pel nostre grup, respondria a un nivell alt d'interculturalitat ja que parteix d'un compromís de la comunitat docent per tal de millorar la realitat de les seves aules. Caldria però, una conscientització a nivell nacional de la importància de l'ús d'eines com la que hem treballat com una manera de pa·liar la situació problemàtica educativa actual....enlloc de queixar-se dels alumnes, fet massa avessat a la nostra cultura docent...
Tots els professionals i teories defensen el treball en equip com una estartègia de treball fonamental...Ara bé, el fet d'haver de treballar amb gent desconeguda en un entorn virtual, "desvirtua" (al meu veure) el treball en equip i les seves potencialitats educatives...M'he trobat amb què la feina ha estat repartida d'una manera desigual per necessitat ja que sempre hi ha qui té altres PAC, problemes de connexió, de salut, personals....No es tracta de ser egoïsta però cal saber què suposa una feina en grup a la UOC...Cal tenir molt clar la responsabilitat vers els/les companyes...Davant aquestes situacions he optat (tal com he fet sempre) per anar-ho fent tot per tal d'accelerar la feina ja que els dies acabaven i la feina no avançava. Recordem, a més, els estils de treball cooperatiu: L'autoritari, el "deixo fer", el democràtic,...Un apunt, si ja és difícil, que els docents s'entenguin en els centres de treball...virtualment es desvirtuen elements comunicatius crucials...Per acabar, comentar la impotència de no poder rebre resposta de les companyes a un misstage d'ajuda...els hipervincles (altre cop...)...i, degut a això, no poder entregar la UD dissenyada a nivell complert ja que vaig haver-ne de suprimir molts que també havien estat treballats i eren rellevants...Potser sóc massa exigent amb mi mateixa, massa perfecconista...però quan faig una cosa, m'agrada fer-la el millor possible...afany de superació personal, si en diem d'alguna manera.
Fins aquí, la meva humil aportació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada