28/5/09

4. VALORACIÓ DE RECURSOS PER A LA INTERCULTURALITAT

Tal com indica Florio, P. en el seu article, internet, és una gran xarxa en permanent i desmesurat creixement ja que dia a dia es publiquen nous llocs, blogs institucionals o personals, espais de col·laboració i comunicació amb diverses finalitats i temàtiques. Enmig d’aquest entreteixit, el procés de recerca i anàlisi de la informació adquireix una rellevant importància en l’àmbit educatiu però sobretot en la nostra tasca educativa actual i en la nostra futura intervenció com a psicopedagogs/es; ja que suposa la interrelació de criteris que donaran com a resultat trobar informació útil i adequada a les necessitats dels nostres alumnes per tal de contribuir al seu procés òptim d’ensenyament-aprenentatge (adaptant-la als objectius i continguts de l’etapa, del grup-classe, de les necessitats individuals -ACI o PTI-, etc...), a la nostra formació permanent per estar sempre al dia sobre les novetats educatives i socials actuals i poder oferir una tasca educativa adequada als nostres alumnes. És a dir, saber analitzar materials en ret és una competència professional necessària ja que va unida a la capacitat d’innovació en les pràctiques pedagògiques, un fet imprescindible en el panorama educatiu actual (absentisme, nouvinguts, desmotivació, etc...). El coneixement dels criteris de selecció, anàlisi i avaluació dels materials en ret és d’utilitat per als docents en la seva tasca d’ensenyament-aprenentatge com també pels alumnes en el seu procés d’aprenentatge.


D’altra banda, el fet d’haver creat un material en ret, la WQ, ha contribuït substancialment a la millora de la nostra preparació com a futurs psicopedagogs davant la necessitat educativa actual de la innovació de les pràctiques educatives davant del marc intercultural que defineix el nostre panorama educatiu actual. La WQ és una estratègia per tal d’aconseguir els objectius del currículum i proporcionar oportunitats d’aprenentatge als alumnes (tot evitant tecno-entreteniment); és una altra manera d’ensenyar i d’aprendre, una metodologia que estimula als destinataris i promou processos cognitius d’ordre superior. Tom March (March, 1998), explica alguns aspectes que configuren la seva rellevància i potencial educatiu: La seva motivació i autenticitat (despertar interès, usar recursos reals i donant sentit a l’esforç i resultat final evitant el didactisme que caracteritza els contextos escolars), desenvolupament cognitiu (d’ordre superior amb l’ajuda dels andamiatges cognitius (Wood, Bruner i Ross, 1976) –concepte relacionat amb la ZDP de Vigotsky- per tal que siguin els alumnes els protagonistes que adquireixen, processen i produeixen el coneixement amb l’ajuda i guia del professorat), aprenentatge cooperatiu (les WQ reforcen l’autoestima perquè promouen la cooperació i la col·laboració entre ells per tal de resoldre una tasca comú) i l’anàlisi de la interacció verbal (les millors tasques serien les que provoquessin interaccions verbals conceptuals, d’exploració i tutorials).