VALORACIÓ MATERIAL

La WQ escollida per a l’anàlisi es presenta amb el nom “Resolent Conflictes” i el motiu d’elecció d’aquesta i no una altra no és més que la similitud en la temàtica escollida amb la WQ creada pel nostre grup. La podem trobar a la següent adreça:

http://www.phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=474&id_pagina=1

L’educació intercultural parteix actualment de polítiques globals dirigides a tot l’alumnat, que es caracteritzen per la preparació per viure en societats multiculturals, el respecte i la crítica de totes les cultures, el principi de l’intercanvi i la comunicació per sobre de la potenciació de diferències, i el rebuig actiu del racisme i la xenofòbia. La interacció i l’intercanvi entre les cultures les transforma i les modifica fins que apareix un nou “nosaltres”; és a dir, es parteix de la idea que la cultura és una realitat dinàmica i dialèctica. En conseqüència, l’educació intercultural busca preparar totes les persones per viure la multiculturalitat social i destaca les dimensions comunes que possibiliten l’entesa i la convivència enlloc de les diferències, tot respectant la diversitat cultural. És a dir, cal desenvolupar una cultura compartida que permeti conciliar interessos individuals i col·lectius presidida per valors i actituds que afavoreixen la igualtat i la cohesió social. Per tant, cal que als projectes educatius dels centres s’hi introdueixin els principis i els valors referits a l’educació intercultural i que la seva pràctica educativa tingui sempre present la diversitat d’orígens i de cultures del seu alumnat. A més, l’educació intercultural ha d’impregnar tota la comunitat educativa més enllà de la pràctica educativa que el professorat desplega a les aules. La WQ analitzada prepara el professorat d’una escola per tal d’atendre els conflictes entre els alumnes des d’una perspectiva intercultural i de cohesió basada en el respecte i el principi de l’intercanvi i la comunicació per tal que aparegui una nova cultura emergent entre l’alumnat que atén. És a dir, aquesta, persegueix l’objectiu de preparar el professorat per a suscitar l’entesa i la convivència entre els seus alumnes tot respectant la seva diversitat cultural. En aquesta WQ s’introdueixen alguns dels principis i valors de l’educació intercultural tot i que, per tal d’ésser un programa fort d’interculturalitat, caldria que aquesta anés dirigida o impliqués a tota la comunitat educativa de l’escola.

Una Webquest és una activitat d’investigació orientada en la que, una gran part (o la totalitat) de la informació amb la que els professors i alumnes interactuen, prové de recursos (entès en el context educatiu com la informació o eina per al tractament de la informació accessible per la xarxa) a la Web per tal d’aconseguir els objectius del currículum i proporcionar oportunitats d’aprenentatge interdisciplinar (Dodge, 1995) als alumnes (tot evitant tecno-entreteniment). És una altra manera d’ensenyar i d’aprendre, una metodologia que estimula als destinataris i promou processos cognitius d’ordre superior. Tom March (March, 1998), aporta les raons per les quals s’han d’utilitzar les WQ: La seva motivació i autenticitat (despertar interès, usar recursos reals i donar sentit a l’esforç i resultat final evitant el didactisme que caracteritza els contextos escolars), desenvolupament cognitiu (d’ordre superior amb l’ajuda dels andamiatges cognitius (Wood, Bruner i Ross, 1976) –concepte relacionat amb la ZDP de Vigotsky- per tal que siguin els alumnes els protagonistes que adquireixen, processen i produeixen el coneixement amb l’ajuda i guia del professorat), aprenentatge cooperatiu (les WQ reforcen l’autoestima perquè promouen la cooperació i la col·laboració entre ells per tal de resoldre una tasca comú) i l’anàlisi de la interacció verbal (les millors tasques serien les que provoquessin interaccions verbals conceptuals, d’exploració i tutorials). Per tal que la WQ compleixi la seva potencialitat educativa ha d’estar lligada a les activitats anteriors realitzades pels alumnes com amb les posteriors (aprenentatge significatiu: Ausubel) en la que la formació esdevé el motor de canvi en les pràctiques educatives i l’alumne esdevé el protagonista d’aquest canvi. Són activitats senzilles, interessants pels destinataris, fàcils d’adaptar a les seves necessitats i que produeixen resultats molt positius.

Per tal que aquesta WQ sigui significativa a nivell educatiu i intercultural, caldria assegurar la figura del docent i un marc de treball constructiu, col·laboratiu, conversacional, actiu, intencional, personalitzat i reflexiu (Jonassen, 1995). El seu potencial a nivell més general és adequat però no suficient ja que, tot i ésser interdisciplinar, motivadora i autèntica; hi ha una manca d’andamiatges significatius detallats i cronològics en el procés (així com una redacció del contingut dels apartats poc detallada i estructurada) per tal d’afavorir l’assoliment del seu objectiu terminal i el bon acompliment del treball cooperatiu i interacció verbal dels seus destinataris.